Introducció
Vida tens, i viu seràs,
la vida és bella, ja ho veuràs,
i et dic a tu, aquí, al meu jaç,
que cap creació té orígens estelars.
Temps ha ja
del temps sense pa,
d'una vida sense menjar,
quan sols Déu podia matar.
La vida és llarga, sempre ho he dit,
la Terra és ampla, i el temps, infinit.
Benaurat aire, que no tens mai fi...
Vers el nostre cel, que resta ferit,
per la nostra vela... Ai, mal esperit
que bufes vers l'estela d'un vell crit.
Naixement
Si bé és vida tot aquell,
com brilla allò bell,
que es crea o existeix,
energia així mateix.
Ara, ser o existir
és petita melodia
que entra en joc enmig d'un crit,
sent, això, senyal de vida.
I amb un xic d'aigua
pura i seca,
es planta un arbre,
arrels a terra,
que aviat pot caure
pària de guerra.
I guerra no és lluita encarnada,
doncs, sense temps, mor l'arbre.
Cal prendre en mà extensa pala
i treure mans de podridum.
Deixar espai per créixer, l'arbre,
i éixer tots del feix de llum.
“Sempre, sempre mira enlaire,
creix amunt, deixa el passat.
Sempre, sempre cerca l'aire,
deixa anar la teva flaire
i guarda en soca
la vida al mar.
Mort
Un dia, la plata,
ton llarg cabell dibuixarà.
Un dia, les ones calmes,
ton cos d'arena esculpiran.
La vida acaba,
això és ben segur.
És un riu de sava
que para el seu flux.
Doncs, cal néixer i córrer,
amb la vida per mà,
i passar el relleu, dins la sorra,
perquè un altre corri demà.
Ja que la vida és una cursa
que cal emprendre riu avall,
deixem enrere velles runes
d'aquells que aturaren, ja, el seu pas.
Qui primer arribi a calma platja,
que miri el temps, pesant bonança,
tement al mar, destí fatal.
Servint Maat, justa balança,
i premi els punys, enterrant ràbia,
creuant la sorra, destí final.
