dimarts, 5 de maig del 2009

Concurs Literari 2009

No Guanyador

Fin 

En un día como hoy,

solo puedo llorar.

En un día como hoy,

se me ocurre pensar.

 

Lo que el viento se lleva,

y lo que aquí se queda.

Acabará muriendo,

cual rosa en el viento.

 

El fin esta cerca

¡Nada nos puede salvar!

Entonces,

 un rayo de luz aparece

 para todo guardar.

 

En un día como hoy,

me pongo a pensar.

En un día como hoy,

todo puede acabar.

 

1r premi

Amor Impossible

 

Amor impossible,

Amor frustrat.

Fa temps que busco,

Aquell cor amagat.

Aquell bri de llum,

Enmig de la foscor.

Aquella rosa vermella,

enmig del foc i la calor.

Els ulls, diamants en brut,

La pell, vestit de vellut.

Els cabells, fils de plata

que cosits

formen un vel que mata.

Ves-te’n!

I no tornis.

Que aquí acabaràs

amb un alt rigor mortis.

Això s’ha acabat,

No hi res més a dir.

El que s’ha de dir,

Ja s’ha dit.

Hem arribat a la fi.

3r premi

Res

En dies com avui,

preferiria morir.

Abans que haver d’aguantar,

el sofriment que estic a punt de patir.

Llàgrimes vessaré,

gruixudes paraules pronunciaré,

grans inferns alliberaré

i amb un mant roig tot ho cobriré.

Tot es tornarà fosc,

núvols grisos apareixeran,

grans diluvis ens flagel·laran,

i les alegries s’exhauriran.

La vida s’acabarà,

només la foscor podrà,

acabar d’eliminar,

la felicitat d’aquest món infernal.

Llargues neus ens glaçaran,

res en vida no quedarà,

només el foc dels llamps,

que aquella negror trencarà.

Finalment tot s’acabarà,

la llum es contraurà,

la negre nit

tot ho cobrirà

i l’últim brot de color

acabarà exhalant l’últim alè

quant tot explota i ja no queda...

RES

dilluns, 27 d’abril del 2009

Única redacció en anglès presentada al Concurs Literari

My dark world


I can’t breathe,

my heart is dead.

I’m alone,

in my darkness world.


I’m not too old,

but I’m not too young.

I want to be free,

but I’m going to fall.


My life is out,

my dark world disappears.

I’m seeing an angel,

with some tears.


I try to run,

I don’t want to go!

But my cards are thrown,

so I finished my show.

dimecres, 1 d’abril del 2009

Res millor per innaugurar un bloc de textos que amb un poema escrit per mí una tarda de dimarts amb la pluja regalimant en les finestres de casa meva.


Diluvi


El dia, passat per aigua

el cel, negre en ment.

No els ofeguis amb llàgrimes obscenes

farcides de sofriment.

Llums i sorolls

sento en el meu interior

S’ha desfermat

una tempesta superior.

Els dies foscos

em fan pensar.

En dies foscos

m’inspiro amb l’atzar.

Una engruna de lluor enmig de la tempesta,

una calma desprès del tro,

Una nova dimensió és creada

on viure-hi amb la por.

La batalla acaba

destrucció i mort tota lluita deixa,

 molta sang ha estat vessada...

I ja al final tot acaba.

“Malson,vés,

per no tornar més”

exigeix ella sense saber

que el meu cor està ferit

per l’horror que dins meu he patit.